Un cor furtiu. Vida de Josep Pla
Xavier Pla
mayo 24, 2024

Ed. Destino, 1536 pp. (2024)

El dia de Sant Jordi de 1981 Josep Pla va morir als vuitanta-quatre anys. Poc més de quaranta anys després veu la llum la biografia escrita per Xavier Pla – sense cap vincle familiar amb l’autor empordanès-. Es pot afirmar que aquest llibre és el succés editorial més rellevant dels últims anys en llengua catalana, i, sens dubte, d’aquest any 2024. Les mil cinc-centes pàgines que ens ofereix el crític literari de la Universitat de Girona són un regal per als lectors que li agraïm l’esforç titànic fet durant anys en la lectura de l’obra planiana i dels milers d’escrits i documents que li han permès, junt “amb la complicitat i la col·laboració de molta gent”, la redacció d’un estudi que mereix una lectura assossegada i no necessàriament lineal.

L’autor de l’obra mestra El quadern gris és, com dèiem en una anterior ressenya (Xavier Pericay. Aly Herscovitz. Cenizas en la vida europea de Josep Pla), una figura polièdrica en la què cada aresta es converteix en una història amb noms i circumstàncies que adquireixen substantivitat pròpia. Aquest és el cas d’una de les vessants abordades, de manera potser abundosa però segurament necessària, en l’obra: les relacions de Josep Pla amb les dones.

Ara bé, el llibre és més que una atenció a l’esfera íntima – aquella de la qual era tan gelós el propietari rural-, és tot un decurs vital pels extraordinaris anys 20, els convulsos 30 i la foscor que vindria després. En cadascuna d’aquestes èpoques ens apareix un homenot que sap disseccionar el moment i, sí, fins i tot s’hi adapta. Això últim és el gran retret que encara avui alguns li fan caure com una llosa amb la qual voldrien enterrar-lo en l’oblit. Però no hauríem deixar de tenir present que Josep Pla en gran mesura no deixa de ser un testimoni. En ell és gairebé impossible que qualsevol família catalana, d’arreu del país, que vulgui mantenir honestament la seva memòria històrica no s’hi pugui veure reflectida d’alguna manera.

El llibre exposa sota el títol Sense honor, en més de vint pàgines, un dels episodis més tristos de la literatura catalana, el d’ignorar Pla en el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Però en Un cor furtiu trobem molts altres fets que, amb diferència, són molt més rellevants a ulls del lector. Un d’ells és el de la famosa i discutida entrevista que el novembre de 1923, amb Eugeni Xammar, fan a Adolf Hitler a Munic, a la seu del Völkische Beobachter. Aquesta entrevista, de la qual Pla n’escriurà un article, “Coses de Baviera: Hitler (monòleg)” – “Hitler o la simpleza desencadenada” en la versió publicada en castellà-. La veracitat d’aquesta trobada dels dos periodistes catalans ha estat freqüentment qüestionada. Xavier Pla l’aborda amb rigor i conclou que “els estudis biogràfics i històrics més recents sobre la figura de Hitler documenten i confirmen que l’entrevista de Xammar i Pla és el primer testimoni escrit dels sinistres propòsits que acaben concretant-se l’any 1942 en la ‘solució final’ ”.

Josep Pla, un gran periodista i excels escriptor que, malgrat alguns, per mèrit propi forma part principal del Parnàs de les lletres catalanes. Marc Tarrés

0 comentarios

Enviar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Compartir